Amèbik [Joan Gol & Jordi Murillo] & Pere de Prada & Andreu Elias presenten la seva segona tesi:
"Ex corde ut neural machinae".
Fotografia Pere de Prada, actuació a la fundació Valvi, festival inund'art 2017
AMNIÖTIK SODA PROJECT
Amniötik Soda Project surt dels laboratoris experimentals de la mà de quatre artistes especialitzats en diferents camps, que han ajuntat les seves invetigacions més recents en un projecte artístico-desestructural.
Mitjançant l’experimentació sonora, audiovisual i una performance sensorial, aquest equip treballa i aprofunditza en la recerca i creació d’espais distòpics des d’un punt de vista artistic.
Jordi Murillo, Especialitzat en extirpació sonora, Andreu Elias, Dr. en deformació estructuro- escultural i Joan Gol Màster en Lobotomització audiovisual i Pere de Prada Tècnic superior en Inducció a la Psicòsis fotogràfica, han creat un laboraXtori experimental en directe on fusionen les seves especialitats i estudis per a donar vida a la seva segona tesis anomenada Ex corde ut neural Machinae
Fotografia Pere de Prada, actuació a la fundació Valvi, festival inund'art 2017
"DEL COR A LA NEURONA DE LA MÀQUINA"
L'Èsser-Màquina
Al 1935, el visionari Ortega i Gasset , advertia ja, que la gran abundància d'informació, específicament del llibre s'estava convertint en un problema greu per als usuaris i que això portava a aquests a llegir ràpid i malament, i pronosticava que si això seguia al mateix ritme això seria "paorós" i bolcaria "l'home en una selva de llibres no menys inextricable i ofegadora".
Les noves tecnologies de la comunicació i la informació, son eines que han revolucionat el mòn actual i estan presents en la majoria de llars. Això significa que estem connectats a tothora, però tanmateix es presenta una clara paradoxa de la incomunicabilitat. Estem més connectats, però menys comunicats.
Resulta complicat fixar els límits entre el que és positiu i el que és negatiu d’aquests nous mitjans de comunicació, però el que si és palpable, és que silenciosament es promou una tendència cap a l’individualisme.
Aquesta paradoxa comença amb el segle XXI, amb la invasió de la tecnologia, que dura poc temps i s’ha d’anar actualitzant a cada moment per no quedar-te obsolet.
Fotografia Pere de Prada, actuació a la fundació Valvi, festival inund'art 2017
Valorem tenir més experiències i emocions noves, però no tenim temps per a estrenyer vinculs afectius. Tenim tota una vida idilica dins del nostre univers personal de les xarxes socials, i alhora descuidem el que realment està passant al nostre entorn real. Tenim més dades, però no sabem com transformar la informació en coneixament.
Per un costat, és positiu el fet de poder aconseguir tota una sèrie informació que d’altre manera seria molt dificl d’accedir, i acostar-nos a la gent que tenim lluny de nosaltres. Però per l’altre banda, si no es vigila, i ha el perill de que es converteixi en lúnic mètode que s’util.litzi per interactuar amb el mòn que ens rodeja.
Aquestes son eines molt útils, però no tothom les util.litza de la mateixa manera. Si es fan servir tal i com correspondria, realment per el necessari, pot ser molt positiu, però si la tecnologia envaiex la teva vida, et pots tornar una màquina més.
Fotografia Pere de Prada, actuació a la fundació Valvi, festival inund'art 2017
La visió es materialitza en forma precisa amb l'Internet, quan es realitza qualsevol petició d'informació iobservem el nombre gairebé infinit d'informació, de la qual per descomptat, no tindrem esperit de revisar més enllà de la tercera pàgina que Google doni. No obstant això el sorprenent no rau en aquest punt, sinó en la il·lusió -Terrible il·lusió- dels cibernautes de creure, que estan més informats que en cap altre moment de la història a causa de la voràgine d'informació que s'abalança sobre ells, encara que no es tingui la certesa de quin és apòcrifa i com autèntica.
D'exemples n'hi ha molts , sobretot a les xarxes socials on, es publiquen a dreta i esquerra informació falsa o difamatòria a conveniència de qui realitzen aquestes notícies fictícies o hoax.!
Com més abundant en termes absoluts i més igualitària i democràtica en la seva distribució es torna la informació, més escàs en termes relatius i més desigual i jeràrquic en la seva distribució es torna el coneixement.
La informació en si està cada vegada més a prop (a un clic) i més barata, l'accés a les autovies de la informació també s'abarateix i s'expandeix, però el coneixement requereix i consumeix cada vegada més temps, més recursos i més capacitats, i, precisament perquè hi ha una allau d'informació (tant trivial com molt pertinent) es veu convertit en una cosa cada vegada més escàs en termes relatius (que són els únics termes en què es pot entendre l’escassetat).
PERFORMANCE
Mitjançant l’experimentació sonora, audiovisual i una performance sensorial, aquest equip treballa i aprofunditza en la recerca i creació d’espais distòpics des d’un punt de vista artistic.
Aquest Projecte experimenta amb el punt subjectiu dels artistes sobre els temes de la comunicació i les interrelacions entre l’art, ciència, tecnologia i societat a partir d’una acció performàtica on un dels artistes recitarà un poema conceptual subaquàtic.
Aquesta performance intenta representar la forma en que la saturació de la informació i els usos desmesurats de les noves tecnologies poden arribar a influïr en les nostres vides i en les nostres ments.
Tot el que et pot arribar a connectar també et pot arribar a estancar, quedant immobil i escudat darrere el píxel. On la proteccció que ens dona l’anonimat darrere la pantalla, pot transformar-se també en la nostra clausura.
Amb la col·laboració de: Pau Torns, Lluïs Pla, Carlos Arias, Marc Busquets, Carles Mendez, Flora Rentfle, Piròmana d'Argos, Pau Bosch, George Stewart, Marià Suy, La Tintoreria Creativa, Albert Gic, Agnès Plantalech i Imma Serrat.
Reportatge Tv Girona sobre l'actuació a la Fundació Valvi al festival Inund'art 2017
[ AMÈBIK ]
JOAN GOL & JORDI MURILLO
ANDREU ELIAS
FOTOGRAFIA - PERE DE PRADA
https://www.peredeprada.com/
AMEBA ASSOCIACIÓ CULTURAL
http://amebacultura.blogspot.com/p/amebik.html