PERFORMANCE SENSORIAL
PROCÉS CREATIU EN DESENVOLUPAMENT
Mitjançant la performance i l'experimentació sonora i visual, els artistes recreen un paral.lelisme distòpic i subjectiu, sobre el tema dels trastorns de la ment com és el T.O.C i l'estigme social això que representa.
M.I.N.D.
M.I.N.D, vé a ser tot un cicle d'obres conceptuals on l'artista Joan Gol, desenvolupa una investigació artística sobre el trastorn obsessiu compulssiu. Durant aquest cicle d'experimentació, utilitza els mitjants de l'art d'acció juntament amb l'experimentació sonora i visual, sempre acompanyat de la mà de J. Murillo, en representació del grup artístic [ AMÈBIK ]
Durant tot el procés, aquest grup recrea un paral.lelisme distòpic i subjectiu, sobre els temes de les ments i els cossos trencats i la pressiò social que això comporta davant la resta de la gent.
Mentre la malaltia mental pot trencar la ment i el sistema de salut mental pot limitar el cos, no hi ha parets en aquest món que puguin contenir l’esperit. Una ment trencada o un cos trencat, no és una persona trencada. I això deixa lliure per crear una vida més enllà dels somnis més salvatges.
La pressiò social que crea quan una persona es troba en una situació de discapacitat sigui mental o corporal, amb el mòn d’avui en dia, cada vegada està més a prop del que descrivia Huxley en les seves noveles sobre la manca de llibertat.
I en aquest cas entrem en el cas de la llibertat emocional, i els seus trastorns com més ara el T.O.C.
Com qualsevol persona que tracti el trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) pot saber, hi ha maneres de donar-li a aquest traston, més o menys poder sobre nosaltres. El més important, és intentar de posar consciència en el que sentim a cada moment i de com actuem davant d’aquestes sensacions.
Aquest trastorn es caracteritza per una sèrie de pensaments repetitius i intrusius que apareixen, creant una sensació d’angoixa i malestar, i que aparentment només es poden relaxar a partir de unes compulsions en forma de pensaments o diferents accions. Aquestes fins i tot poden derivar en una sèrie d’accions i rituals corporals, que en un principi servirien per a prevenir o disminuir aquesta ansietat, però que en realitat el que fan, és fomentar que aquestes obsessions continuin i siguin més fortes. Moltes vegades fins i tot moltes accions que normalment no comprtarien cap problema per alguna persona “normal”, una persona amb el TOc, les deixa de fer per por o angoixa i cada vegada queda més reduït de moviments com si tingués un cos “fracturat”.
D’aquesta manera, quan més s’intenta resistir a un pensament, més fort es fa i més creix, com si el cervell s’avancés a tot el que es pensa i li donés la volta creant un mur al voltant, construïnt una altra realitat que a un mateix pot semblar del tot certa, però que tan sols existeix en el propi pensament.
L’acceptació d’aquests pensaments angoixants i l’experimentació sense resistència, és un dels factos més importants per tal de que aquests disminueixin. Aquesta observació, com una meditació pot ajudar a mitigar molt el problema i agafar una perspectiva diferent davant d’ell.
INICI,
PRIMERA PART DEL PROCÉS
(Nota de l'artista)
En aquest cas, hem començat a desenvolupar tot un procés creatiu traballant a partir d’aquest trastorn. Aquest projecte artistic ha començat aquest any a partir d’una petita performance i s’anirà desenvolupant al llarg de la resta de l’any, amb diferents formats, i disciplines.
La intenció és que tot aquest procés m’jaudi a poder treure aquestes pors i angoixes cap a fora i a indagar un xic més sobre el seu perquè.
D’aquesta manera, el que estic intentant de trobar, és el camí per tal de poder afrontar aquests pensaments abans de que el pànic s’apoderi, poder mirar-los amb perspectiva i deixar la creença de que aquests poden ser una amenaça real per a un mateix o pels que em rodejen.
Ja que encara no veig la fòrmula per a poder observar aquests pensaments cara a cara i deixar-los fluïr, l’objectiu, consistirà simplement en realitzar una sèrie d’accions mitjançant l’experimentació visual i sonora, en les quals intentaré de plasmar visualment la sensació que em produeix quan una onada de pensaments intrusius em ve al cap i em bloquejen per complet tant mental com fisicament. Fisicament ja que l’angoixa, em bloqueja i no em deixa moltes vegades realitzar accions normals que per altre gent no comportarien cap problema.
PRIMER ENCONTRE Performance #1
En aquesta primera performance, l'acció Es concentra sobre una màscara de guix. Un encontre màscara amb màscara, una mirada a l'interior més profund.
El pensament anulat mirant fixament un bust blanc sense expressió. Cara a cara, com un mirall de un mateix, amb unes agulles que es van clavant com idees obsessives dins el propi ser, i l’afogament que representa l’haver d’arrastrar-les com una ombra que vigila i pesa a cada pas… S’ha de trencar la corda de l’angoixa i respirar tranquilament de nou…
Fotografies
Performance presentada dins el cicle de Corpologia > 25 no 3 al Nuria Social d’Olot, 24 de novembre 2017.
Primera part del procés.
Amèbik [ Joan Gol & Jordi Murillo ]
amb la col.laboració de Josep Subirana.