PERFORMANCE MULTIMEDIA
PROCÉS CREATIU EN DESENVOLUPAMENT
Continuant el procés iniciat en la primera performance sensorial.
M.I.N.D. explora de nou el paral.lelisme distòpic i subjectiu, sobre el tema dels trastorns de la ment com és el T.O.C. i l'estigme social això que representa. Angoixes, ofeg, enclaustrament i tensions representades a partir de l'experimentació artística com a canal per intentar sintetitzar aquestes sensacions, sentir-les dins un mateix i intentar de transformar-les en un procés d'automeditació per tal d'apropar-se un pas més cap a la sensació de calma i estabilitat.
El Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) presenta una prevalença aproximada del 3% de la població i és considerada per l'OMS (Organització Mundial de la Salut) una de les deu entitats clíniques que més interfereixen en el funcionament global de les persones.
SEGONA PART DEL PROCÉS
Després de la primera experiència amb aquest procés creatiu, continua la recerca a partir dels diferents elements que per a mi representen totes aquestes barreres i obstacles emocionals que fan que el dia a dia sigui una lluita constant amb les interminables trabes que la teva pròpia ment et va posant. Per cada acció hi ha una reacció, i l'ntent reiterat d'escapar a la mirada constant d'aquests pensaments recurrents i angoixes fa que un mateix es senti cansat, perdut i cada vegada més enclaustrat dins el seu (i cada cop més petit) espai limitat de comfort.
Una de les parts primordials d'aquest projecte, és mostrar d'una forma metafòrica, visual i sensitiva, la sensació que tot això comporta per a la gent que pateix aquests tipus de trastorns.
Però alhora és un intent de trobar la valentia dins meu per tal de que no sigui un breu exercici d'estètica artística amb un concepte més o menys elaborat, sino que també em serveixi per a acostar-me cada vegada més a tenir el valor de poder sentir, encarar-me i acceptar, o sigui, bàsicament d'afrontar mica en mica totes aquestes angoixes i poder-les transformar, de canviar-les a una sensació més pròxima a la calma.
També el fet de escriure aquesta part del procés i poder despullar-me metafòricament davant de la gent, explicant aquest problema, esdevé un intent de donar a conèixer aquesta tproblemàtica que afecta a tanta i tanta gent, a persones que desconeixien aquest tipus de trastorns, o que bàsicament no pot o li costa entendre i o acceptar a les persones afectades de T.O.C.
Un petit gra de sorra per a poder trencar un xic més entre tots, aquest estigma que pateixen, que patim, la gent amb aquestes característiques.
SEGON ENCONTRE Nibiru Encontre transplanetari
Aquesta segona acció de la sèrie M.I.N.D., va ser representada durant els festivals Nibiru
(Olot) i Encontre transplanetari (Sala Planeta, Girona) durant l'octubre i desembre de 2018.
En aquesta segona acció s'introdueix la part d'experimentació visual que actua de fons com una paleta d'imatges bombardejant la psique. Imatges recurrents, connexions neuronals i connexions de bits d'informació sobre l'ull que observa el nadó dins l'uter matern. Observant el mòn des d'una altre perspectiva, i essent observat dins la mirada escrutant d'una majoria que tendeix a estigmatitzar i senyalar qualsevol indici d'aparentar tenir quelcom diferent a la resta, sobresortir de lo comú en qualsevol aspecte.
Allò diferent, allò que hom no pot entendre encara avui en dia és signe malfiament, de menyspreu i burla, potser simplement per por a conèixer o per cuirasses externes per tal de poder trepitjar als altres assenyalant les seves diferències, mancances i extravagàncies a mètode de burla.
En aquesta acció també hi apareix la experimentació sonora amb una sèria de murmulls i sons que a hom el podrien treure un xic de les seves caselles creant una inquietut vibrant que embolcalla tota l'atmòsfera. inclús amb un petit to humorístic i lleugera sàtira ens invita a la calma i a la respiració conscient mentre ens bombardeja amb aquesta remor tensional.
L'acció es centra bàsicament a crear una màscara de guix en directe sobre el cap de l'artista, que alhora resta tancat dins una reixa metal.lica.
La màscara, les cordes, la reixa... Tots els elements que impedeixen moure't, et van reduïnt el teu radi d'actuació, limitant la teva zona de comfort tan sols al moviment
que et permet aquest estira i arronsa entre les cordes... uns breus centímetres endavant i altres endarrere, mentre escoltes la teva respiració i la sensació de que la màscara va fraguant mica en mica i la fredor inicial del guix, esdevé més càlida i sòlida...
Quiet,estancat, sol i incapaç de moure't quan la situació et sobrepassa.
Un procés d’automeditació dins la claustrofòbia que crea el tenir el cap tancat dins una màscara de guix. El pensament anul.lat mirant fixament l’infinit, mentre unes cordes es tensen a partir del teu cap com idees obsessives dins el propi èsser.
Un procés per a trencar l’ofegament que representa aquesta sensació d’immobilitat davant els pensaments intrusius que apareixen a cada moment.
Amèbik [ Joan Gol & Jordi Murillo ]
Ameba Associació Cultural 2018